sábado, 13 de noviembre de 2010

mig plena

Però tu no tens feina? De cap de les maneres et pensaves que hi havia vida més enllà de dissabte? Diumenge queda, pels no científics, a uns cents de quilòmetres anys llum. desperta't, ambulatoris i cafeteres al 150%, un es cansa de viure a ritmes frenètics de nervis innecessaris. Prou talons i més sabatilles, i ell va dir-li que "has de veure l'ampolla mig plena", però hi hauria dos, no dos no, tres, tres grups de persones al món, que serien els que la veuen mig plena, els que la veuen mig buida i els que quan van a comprar el dinar d'allà al grup Soteras no agafen ni got. i si no agafes ni got no pots veure res, ni ple, ni buit ni mig ple ni mig buit. i menys en dissabte a la tarda quan es fa fosc a les sis i semblen les quatre de la matinada i el ritme del dia el marca el peliculón d'antena tres.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

sense mans

deixa't caure. sense mans. 

then you feel like someone stupid
how many roads must a man
elle 

final
immediat
retocs de la llum que no
sabies com
tocar


touch of her 
mind.

jueves, 4 de noviembre de 2010

tan superguai

empassa, a vegades et creus especial i no ho ets tant. et penses que vius la història de la típica noia que li cau la típica carpeta i que el típic noi-guapo recull del terra i aleshores es miren (amb la típica música) als típics-ulls-verds perquè blaus ja estan massa vistos, i ella els té marrons però això serà igual perquè tot és tan típic que anirà típicament bé. i et sents típicament bé tornant cap a la típica casa zona residencial amb el típic jardí verd i la típica valla-blanca i la típica moto del noi que clar, t'ha portat a casa perquè així es feia l'original i et sorprenia i tu, mentre et volava el típic cabell ros al vent de la típica brisa-primavera, et creies única.