Continue por favor, estribills que ni rimin
Parets de colors, ocells que les mimin
Pirades inspirades, torradores transparents
De somnifers despertants de senyores somrients
Que si que no que caigui un xaparró
Que a Barcelona tenim calor
De mitjons i poca traça de trossos a la plaçahasta el infinito y más allá
Que aquí no hi ha per treballar
revolucions a itaca
manifestació del paper de vàter
orgasmos sintonitzats als terrats de la ciutat
llums mig obertes amb rellotges descomptats
“que se me fue, que em canvien les lletres”
Que no entenc perquè hem de fer maletes
Que no vull que surt el sol lluent
Que les pinces ballen al so de ponent
Falten les gallines putes, que tothom passa
Que tothom “suda”.. princeses i gripaus, oooooooh
la roba mullada segueix penjada
intermitents, semafors, un peix
i ara un peix espasa
llibretes dapunts de carn arrebossada
que m’agraden els sostens de cel·lofana
que em van grans com una cantonada
que la pluja fuig amunt, que no se el que li passa
que s’engresca, que s’amaga
que li fot la butifarra
i que ja paro, que estic molt be
com si no se que mhagues pres
que se me fue
que ja callo i a dormir
ELLAS NO BAILAN
(natieli)
