nada

somos tan poco que transparentamos

etern

0.05. nit

No ens veurem més

00.05 nit

No ens veurem més

00.05

No et veuré més

00.05 nit

No em veuràs més

00.05

nit.

tanco els ulls. que no sé on vaig però sé que no vaig. se  que senfonsen totes les paraules que ara pugui escriure, que no van enlloc, que quedaran volant al vent que mhan promès que tarribaran, que mhan jurat que te les portarien, a tu. al silenci. al vent en blanc en forma de voiures a qui no escric mai. carta a la teva mirada i a l fil transparent que la junta amb la meva. carta al silenci i al buit, a lespai que queda entre nosaltres quan ens separa la pluja i les gotes de pluja i les gotes de les gotes de pluja.

carta en blanc i negre.

carta en jo.

carta al fosc. al vent. sento la platja. sento les onades al meu costat

sento que tu

que balla que el món queda en

RES

sento que crides

sento que plores

per res que no siguin onades

les sento

que vani que tornen

que ens recullen i ens empenyen a la sorra

sento que arribes

sento la sorra

sento la sorra

sento la sorra

sento els minuts

sents les onades

carta a les paraules que mai vaig escriure. carta als silencis. carta al no res.

carta al fosc. la teva mirada com un batec constant com un ara vaig i ara torno com un pum pum pum pum pum pum pum pum pum pum m'ofego

penso que ja no respiro i no sé què respiro ni com respiro si no queda aire aquí. sei no queda aigua aqui. si no queda mar aquí. si nmo hi ha el mar no hi ha mirades. no hi ha transparent. no hi ha aigua aquí.

punt i final a les meves mentides. punt i final al carnaval. t'estimo. suposo que sempre. suposo que el mar. suposo que dins l'aigua. et penso. ho faré em sembla que estigui on estigui i amb i amb i amb i sense i sense i sense aire. tremolo. tremola la `eva mà a l'escriure't aquestes paraules. a tu: a la teva mirada. a tu i al teu batec constant. a tu i a les onades.

vas i tornes

i tornes i tornes i tornes

em tornes

i te'n vas

i jo me'n vaig

i tu em tornes

em tornes

torna'm

vull cridar

m'ofego

et vull cridar

em sents?

et demano tots els favors concentrats en un únic segon, que sigui que tanquis els ulls i descansis.

negre

fosc

blanc

em demano trobar-te en aquesta mirada tancada. que els teus ulls i els meus ulls i els teus ulls i els meus ulls es trobin

es creuin

en aquest univers de partícules

de mirades

perdudes

tancades

en NEGRE

en fosc

en blancs

en pampallugues

en espurnes

en negre que ara serà claror. intensitat. brilles brilles brilles. serà un crit d'alerta serà un contacte entre les pells serà la teva i la meva pell en una serà el soroll del mar bategant les onades, acariciant-nos les mans. serà la teva mirada en la meva que em mantindrà ara viva fins a l'últim moment per després fondre'm en l'únivers i caure sobre teu en forma d'estrelles. caigui la teva nineta perduda, que ens trobarem en la foscor - els teus ulls. cau i cau més avall. cau per sota terra.

troba'm. no hi ha aigua

busca'm. no hi ha aire

hi sóc. em penso. no hi ha música només el mar.

adéu a la teva mirada fugaç quan ens toquem els peus per sota la taula. adéu a les mans entrellaçades quan ningú ens veu.

tanca els ulls quan llegeixis això. no hi ha paraules que valguin. serem les onades aterrant a la sorra.

només el teu silenci reflectit en els teus ulls. serem les onades. el nostre silenci

etern

dins el mar.

(escritura alla Sarah Kane).

manzanas

y ¿saben las cortinas reposando sobre el crepúsculo sobre el olor del manzano su cabeza contra el crepúsculo sus brazos tras la cabeza alados como un kimono la voz que adelantaba al Edén las ropas sobre la cama la nariz percibida sobre las manzanas que me dijo? 

W. Faulkner, El ruido y la furia, p.154

ploure

vine, no t'atreveixes? clar, però si ets tu qui deia que no. tu creus que això aguantarà? tu agafa't fort i tira. les dues formigues van intentar fer rodolar aquella bola enorme amb les seves potes petites, i la van acostar cap a elles, la van empènyer mentre els relliscava de les potes, i aleshores es van enganxar de cop, fent un salt i pam, dalt! enganxades. rodolant van començar a agafar velocitat i obrien els ulls per no perdre's l'espectacle. la bola girava cada vegada a més velocitat per aquella llarga taula a l'estil bolera, i elles rodolaven mig marejades enganxades a la bola, ara veient el què tenien al davant i ara quedant aixafades pel terra, que per sort era més o menys tou. en aquesta línia recta de muntanya russa, la bola va arribar al seu final i les dues formigues, enganxades encara a ella, van caure cap a la Terra en forma de pluja.

desideri

la idea de ploure la va tenir de cop.

és fosc

S’anava fent tard, es feia de tarda de fosca d’hivern de melodrama, d’avorriment, es convertia, s’obsessionava, s’adormia, es deixava, s’escapava de l’espiral dels nadals infinits i empatxadament llargs de caramels de mentida i de camells frustrats. I sonava de fons de pianos i rere cortines d’amics invisibles un Lucio Battisti un any més, amb el seu respiravamo piano, mi stai facendo paura. Dove sei stata, cos’ hai fatto mai? Di che colore sono gli occhi tuoi? Se me lo chiedi non rispondo. E d’improvviso quel silenzio fra noi. i un any més. Purtroppo.

 

a mitja tarda

Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.

décollage

décollage

entre los poros de las pieles que son

ya cada vez más invierno y sin embargo

tu invierno es siempre más

lento y tarde

splashing in Shangai

splashing in shangai
taking care
dimarts encara
calor de raigs x
fer les maletes
ambigüitats i caosmentals
la casa por la ventana
fotos retros
dormir a molta altitud
neosguais
bolis bics
i warhols

Britney Spears en bicicleta

L.A

amb botes d’aigua

bosses del condis

(señoras que) i

el cabell bufat.             dios!

preguntant-me si tot i les llums

i tot i els escenaris

tot i mantenir el tipus

tot i rodar videoclips en camisón i quedar bé

em pregunto si

als famosos també els plou.

(?)