lunes, 22 de octubre de 2007

.

aquell camí sense sortida era cada vegada un espiral més gran que donava voltes sense poder-la dur enlloc. i per més que mirava al seu voltant tot eren sombres, i per més que caminava no podia avançar. si pogués, si tingués un fil a seguir ( etern ) al davant, sense res, sense ningú, si pogués trobar la sortida, si sapigués com seguir més enllà...


no pararia de córrer.

1 comentario:

Ver Tren dijo...

Si la sortida del camí fos fàcilment trobable no sabríem que, després de tot, el camí no és tan odiós com pot semblar.