La lluna regalimant

suar suar i dispersar-nos

com la pols

damunt les velles cucanyes, dividir-nos

minvar-nos

fer senyals de fum

als esperits subterranis, procrear-nos

_______________________________________________

Hi ha sempre

rera la nuvolada indecisa un desert blanc

on el desordre

devé serenitat i el foc mesura.

_______________________________________________

Aquesta tendència a conservar

la lluna entre les mans,

regalimant

una feixuga claror blanca...

Aquest girar-se distretament

cap a l'etern, acaronant-ho

amb l'esguard com una cosa fràgil.

_______________________________________________

Encara no hem nascut.

Andreu Vidal