Tot es mou cap a una direcció que no és la seva. A fora la taula, les fulles, cartrons, sorolls, tot el gris amunt i avall. I aquí dins dos coixins, un cafè tímid, sabatilles de sorra, olor vermella, taronja, crua, nua, sencera. Silenci. Intermitents. Silenci. Pausa. Punt. Piiiiiiiiiiiiiiip. Surts a fora i et trobes en un altre món, amb platges de palmeres grogues i verdes i amb banyadors i bikinis i Martinis i més sorra. I tornes a tancar la persiana i penses que ja baixaràs més tard. Aquí dins: silenci. Intermitència infinita Bategant.Olor de manta. Cafè amb llet amb caramel amb tu i amb nata. Piiiiiiiiiiip.
5 comentarios:
tinc curiositat per saber què son les sabatilles de sorra!
bon escrit, com tots :)
M'agrada que a tots ens hagi donat per parlar del vent. I m'agrada com parles del vent... :)
aquest post és com la darrera frase: un café amb caramel i nata i tu: és a dir despert, ensucrat, semblant a un nuvolet espitjat pel vent i escrit per tu. m'agrada molt
a dins calentet amb colors càlids, arraulit! a fora tot en plan brut i asqueros. el vent s'ho enduia tot i portava palmeres i gent amb bikini però prefereixes quedarte a casa amb el teu univers paral·lel... eh que ho he entès natàlia????????
(bien!)
Hola Natàlia,
Gràcies pel comentari al blog.
El teu té molt bona pinta...
A veure si ens veiem a algun concert aviat.
Salutacions!
Publicar un comentario