ploure

vine, no t'atreveixes? clar, però si ets tu qui deia que no. tu creus que això aguantarà? tu agafa't fort i tira. les dues formigues van intentar fer rodolar aquella bola enorme amb les seves potes petites, i la van acostar cap a elles, la van empènyer mentre els relliscava de les potes, i aleshores es van enganxar de cop, fent un salt i pam, dalt! enganxades. rodolant van començar a agafar velocitat i obrien els ulls per no perdre's l'espectacle. la bola girava cada vegada a més velocitat per aquella llarga taula a l'estil bolera, i elles rodolaven mig marejades enganxades a la bola, ara veient el què tenien al davant i ara quedant aixafades pel terra, que per sort era més o menys tou. en aquesta línia recta de muntanya russa, la bola va arribar al seu final i les dues formigues, enganxades encara a ella, van caure cap a la Terra en forma de pluja.

desideri

la idea de ploure la va tenir de cop.

és fosc

S’anava fent tard, es feia de tarda de fosca d’hivern de melodrama, d’avorriment, es convertia, s’obsessionava, s’adormia, es deixava, s’escapava de l’espiral dels nadals infinits i empatxadament llargs de caramels de mentida i de camells frustrats. I sonava de fons de pianos i rere cortines d’amics invisibles un Lucio Battisti un any més, amb el seu respiravamo piano, mi stai facendo paura. Dove sei stata, cos’ hai fatto mai? Di che colore sono gli occhi tuoi? Se me lo chiedi non rispondo. E d’improvviso quel silenzio fra noi. i un any més. Purtroppo.

 

a mitja tarda

Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.

décollage

décollage

entre los poros de las pieles que son

ya cada vez más invierno y sin embargo

tu invierno es siempre más

lento y tarde

splashing in Shangai

splashing in shangai
taking care
dimarts encara
calor de raigs x
fer les maletes
ambigüitats i caosmentals
la casa por la ventana
fotos retros
dormir a molta altitud
neosguais
bolis bics
i warhols

Britney Spears en bicicleta

L.A

amb botes d’aigua

bosses del condis

(señoras que) i

el cabell bufat.             dios!

preguntant-me si tot i les llums

i tot i els escenaris

tot i mantenir el tipus

tot i rodar videoclips en camisón i quedar bé

em pregunto si

als famosos també els plou.

(?)

mig plena

Però tu no tens feina? De cap de les maneres et pensaves que hi havia vida més enllà de dissabte? Diumenge queda, pels no científics, a uns cents de quilòmetres anys llum. desperta't, ambulatoris i cafeteres al 150%, un es cansa de viure a ritmes frenètics de nervis innecessaris. Prou talons i més sabatilles, i ell va dir-li que "has de veure l'ampolla mig plena", però hi hauria dos, no dos no, tres, tres grups de persones al món, que serien els que la veuen mig plena, els que la veuen mig buida i els que quan van a comprar el dinar d'allà al grup Soteras no agafen ni got. i si no agafes ni got no pots veure res, ni ple, ni buit ni mig ple ni mig buit. i menys en dissabte a la tarda quan es fa fosc a les sis i semblen les quatre de la matinada i el ritme del dia el marca el peliculón d'antena tres.

sense mans

deixa't caure. sense mans. 

then you feel like someone stupid
how many roads must a man
elle 

final
immediat
retocs de la llum que no
sabies com
tocar


touch of her 
mind.

tan superguai

empassa, a vegades et creus especial i no ho ets tant. et penses que vius la història de la típica noia que li cau la típica carpeta i que el típic noi-guapo recull del terra i aleshores es miren (amb la típica música) als típics-ulls-verds perquè blaus ja estan massa vistos, i ella els té marrons però això serà igual perquè tot és tan típic que anirà típicament bé. i et sents típicament bé tornant cap a la típica casa zona residencial amb el típic jardí verd i la típica valla-blanca i la típica moto del noi que clar, t'ha portat a casa perquè així es feia l'original i et sorprenia i tu, mentre et volava el típic cabell ros al vent de la típica brisa-primavera, et creies única.