viernes, 28 de diciembre de 2007

tendra transparència


Tendra transparència
secreta claror
dibuixada,
dins un bany d’escuma de colors

respires la lluna
aire que escoltes sempre,
en silenci
entre el sabó

rosa
una flama
el malson que fa que l’aigua
vessi
i s’escampi suau
en un racó.

miércoles, 26 de diciembre de 2007

Consciència



De què tens por? - em preguntava. - Tinc por de tu, m'espantes.-em deies. Tu, dins meu. -De mi? de tu? agafa'm! no! deixa'm dormir! deixa'm somiar! - però que no veus que desperta el món segueix? - deixa'm seguir! però adormida... Apaga la llum, totes les llums, del mar i la Terra! - Tanco la finestra perquè descansis, no tinguis por, jo estic amb tu, tu amb mi, jo amb mi, amb jo...! Només quan tu vulguis serà un altre dia.


- Tanca la porta al sortir.

- Tanco la llum?

- Del món.

lunes, 17 de diciembre de 2007






Cada gota que rellisca mentre el món s'eixuga al meu voltant




domingo, 9 de diciembre de 2007

Les hores mirant el mar, el cel i la llum alhora fan pensar en masses coses que anant dins el metro cada dia amunt i avall se li passen a un per alt. La perfecta harmonia de la llum del matí és únicament comparable amb l'esperança d'un nou dia amb objectius a cumplir. A poc a poc, el migdia sense ombres, una balança de futurs i passats que pesen igual, que t'empenyen a decidir-te cap a on enfocar la tarda que va enfosquint, penombra, confusió, fins a l'eterna negra nit. Jo prefereixo dir que la llum és qui té aqui el poder de decisió, d'influència sobre nosaltres. És la llum la que ens fa veure les coses de diferent manera, el mar com un bon amic de companyia o com l'enemic més gran, que ens fa veure un dia les cases grises i l'endemà enlluernadores, i així els carrers, i així la vida. camins de llum que s'entrecreuen fent-nos sentir cada dia més o menys brillants.
(cal haver-ho viscut per fer-se la idea de la gran relació dels fets, de la llum que ens coneix més que a vegades nosaltres mateixos).
però dic
que divendres boira (la boira és el temps, la pluja, la incertesa, el gris. Tremoles. les gotes cauen, es trenca el vidre d'aquests ulls).
dissabte sol (es desfà la neu, la llum és blanca i pura).
diumenge ...vent. S'escampen les hores, els moments. Les sensacions, onades eternes al vent).

lunes, 3 de diciembre de 2007

Quelle journée, mon Dieu, quelle journée !...
Mais peut-on nommer cela une journée ? Quand il n'y a plus ni aube ni crépuscule, ni midi au milieu du ciel ?...
Barjavel, Une rose au paradis