lunes, 12 de septiembre de 2011

nada

somos tan poco que transparentamos

martes, 7 de junio de 2011

etern


0.05. nit
No ens veurem més
00.05 nit
No ens veurem més
00.05
No et veuré més
00.05 nit
No em veuràs més
00.05
nit.

tanco els ulls. que no sé on vaig però sé que no vaig. se  que senfonsen totes les paraules que ara pugui escriure, que no van enlloc, que quedaran volant al vent que mhan promès que tarribaran, que mhan jurat que te les portarien, a tu. al silenci. al vent en blanc en forma de voiures a qui no escric mai. carta a la teva mirada i a l fil transparent que la junta amb la meva. carta al silenci i al buit, a lespai que queda entre nosaltres quan ens separa la pluja i les gotes de pluja i les gotes de les gotes de pluja.
carta en blanc i negre.
carta en jo.
carta al fosc. al vent. sento la platja. sento les onades al meu costat
sento que tu
que balla que el món queda en
RES
sento que crides
sento que plores
per res que no siguin onades
les sento
que vani que tornen
que ens recullen i ens empenyen a la sorra
sento que arribes
sento la sorra
sento la sorra
sento la sorra
sento els minuts
sents les onades
carta a les paraules que mai vaig escriure. carta als silencis. carta al no res.
carta al fosc. la teva mirada com un batec constant com un ara vaig i ara torno com un pum pum pum pum pum pum pum pum pum pum m'ofego
penso que ja no respiro i no sé què respiro ni com respiro si no queda aire aquí. sei no queda aigua aqui. si no queda mar aquí. si nmo hi ha el mar no hi ha mirades. no hi ha transparent. no hi ha aigua aquí.

punt i final a les meves mentides. punt i final al carnaval. t'estimo. suposo que sempre. suposo que el mar. suposo que dins l'aigua. et penso. ho faré em sembla que estigui on estigui i amb i amb i amb i sense i sense i sense aire. tremolo. tremola la `eva mà a l'escriure't aquestes paraules. a tu: a la teva mirada. a tu i al teu batec constant. a tu i a les onades.
vas i tornes
i tornes i tornes i tornes
em tornes
i te'n vas
i jo me'n vaig
i tu em tornes
em tornes
torna'm
vull cridar
m'ofego
et vull cridar
em sents?
et demano tots els favors concentrats en un únic segon, que sigui que tanquis els ulls i descansis.
negre
fosc
blanc
em demano trobar-te en aquesta mirada tancada. que els teus ulls i els meus ulls i els teus ulls i els meus ulls es trobin
es creuin
en aquest univers de partícules
de mirades
perdudes
tancades
en NEGRE
en fosc
en blancs
en pampallugues
en espurnes
en negre que ara serà claror. intensitat. brilles brilles brilles. serà un crit d'alerta serà un contacte entre les pells serà la teva i la meva pell en una serà el soroll del mar bategant les onades, acariciant-nos les mans. serà la teva mirada en la meva que em mantindrà ara viva fins a l'últim moment per després fondre'm en l'únivers i caure sobre teu en forma d'estrelles. caigui la teva nineta perduda, que ens trobarem en la foscor - els teus ulls. cau i cau més avall. cau per sota terra.
troba'm. no hi ha aigua
busca'm. no hi ha aire
hi sóc. em penso. no hi ha música només el mar.
adéu a la teva mirada fugaç quan ens toquem els peus per sota la taula. adéu a les mans entrellaçades quan ningú ens veu.
tanca els ulls quan llegeixis això. no hi ha paraules que valguin. serem les onades aterrant a la sorra.
només el teu silenci reflectit en els teus ulls. serem les onades. el nostre silenci
etern
dins el mar.

(escritura alla Sarah Kane).

sábado, 5 de febrero de 2011

manzanas

y ¿saben las cortinas reposando sobre el crepúsculo sobre el olor del manzano su cabeza contra el crepúsculo sus brazos tras la cabeza alados como un kimono la voz que adelantaba al Edén las ropas sobre la cama la nariz percibida sobre las manzanas que me dijo? 
W. Faulkner, El ruido y la furia, p.154


viernes, 28 de enero de 2011

ploure

vine, no t'atreveixes? clar, però si ets tu qui deia que no. tu creus que això aguantarà? tu agafa't fort i tira. les dues formigues van intentar fer rodolar aquella bola enorme amb les seves potes petites, i la van acostar cap a elles, la van empènyer mentre els relliscava de les potes, i aleshores es van enganxar de cop, fent un salt i pam, dalt! enganxades. rodolant van començar a agafar velocitat i obrien els ulls per no perdre's l'espectacle. la bola girava cada vegada a més velocitat per aquella llarga taula a l'estil bolera, i elles rodolaven mig marejades enganxades a la bola, ara veient el què tenien al davant i ara quedant aixafades pel terra, que per sort era més o menys tou. en aquesta línia recta de muntanya russa, la bola va arribar al seu final i les dues formigues, enganxades encara a ella, van caure cap a la Terra en forma de pluja.

miércoles, 26 de enero de 2011

desideri

la idea de ploure la va tenir de cop.

jueves, 23 de diciembre de 2010

és fosc


S’anava fent tard, es feia de tarda de fosca d’hivern de melodrama, d’avorriment, es convertia, s’obsessionava, s’adormia, es deixava, s’escapava de l’espiral dels nadals infinits i empatxadament llargs de caramels de mentida i de camells frustrats. I sonava de fons de pianos i rere cortines d’amics invisibles un Lucio Battisti un any més, amb el seu respiravamo piano, mi stai facendo paura. Dove sei stata, cos’ hai fatto mai? Di che colore sono gli occhi tuoi? Se me lo chiedi non rispondo. E d’improvviso quel silenzio fra noi. i un any més. Purtroppo.

 

martes, 14 de diciembre de 2010

a mitja tarda


Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.

sábado, 11 de diciembre de 2010

décollage





décollage
entre los poros de las pieles que son
ya cada vez más invierno y sin embargo
tu invierno es siempre más
lento y tarde

miércoles, 8 de diciembre de 2010

splashing in Shangai

splashing in shangai
taking care
dimarts encara
calor de raigs x
fer les maletes
ambigüitats i caosmentals
la casa por la ventana
fotos retros
dormir a molta altitud
neosguais
bolis bics
i warhols

sábado, 4 de diciembre de 2010

Britney Spears en bicicleta

L.A
amb botes d’aigua
bosses del condis
(señoras que) i
el cabell bufat.             dios!
preguntant-me si tot i les llums
i tot i els escenaris
tot i mantenir el tipus
tot i rodar videoclips en camisón i quedar bé
em pregunto si
als famosos també els plou.
(?)