viernes, 28 de diciembre de 2007

tendra transparència


Tendra transparència
secreta claror
dibuixada,
dins un bany d’escuma de colors

respires la lluna
aire que escoltes sempre,
en silenci
entre el sabó

rosa
una flama
el malson que fa que l’aigua
vessi
i s’escampi suau
en un racó.

miércoles, 26 de diciembre de 2007

Consciència



De què tens por? - em preguntava. - Tinc por de tu, m'espantes.-em deies. Tu, dins meu. -De mi? de tu? agafa'm! no! deixa'm dormir! deixa'm somiar! - però que no veus que desperta el món segueix? - deixa'm seguir! però adormida... Apaga la llum, totes les llums, del mar i la Terra! - Tanco la finestra perquè descansis, no tinguis por, jo estic amb tu, tu amb mi, jo amb mi, amb jo...! Només quan tu vulguis serà un altre dia.


- Tanca la porta al sortir.

- Tanco la llum?

- Del món.

lunes, 17 de diciembre de 2007






Cada gota que rellisca mentre el món s'eixuga al meu voltant




domingo, 9 de diciembre de 2007

Les hores mirant el mar, el cel i la llum alhora fan pensar en masses coses que anant dins el metro cada dia amunt i avall se li passen a un per alt. La perfecta harmonia de la llum del matí és únicament comparable amb l'esperança d'un nou dia amb objectius a cumplir. A poc a poc, el migdia sense ombres, una balança de futurs i passats que pesen igual, que t'empenyen a decidir-te cap a on enfocar la tarda que va enfosquint, penombra, confusió, fins a l'eterna negra nit. Jo prefereixo dir que la llum és qui té aqui el poder de decisió, d'influència sobre nosaltres. És la llum la que ens fa veure les coses de diferent manera, el mar com un bon amic de companyia o com l'enemic més gran, que ens fa veure un dia les cases grises i l'endemà enlluernadores, i així els carrers, i així la vida. camins de llum que s'entrecreuen fent-nos sentir cada dia més o menys brillants.
(cal haver-ho viscut per fer-se la idea de la gran relació dels fets, de la llum que ens coneix més que a vegades nosaltres mateixos).
però dic
que divendres boira (la boira és el temps, la pluja, la incertesa, el gris. Tremoles. les gotes cauen, es trenca el vidre d'aquests ulls).
dissabte sol (es desfà la neu, la llum és blanca i pura).
diumenge ...vent. S'escampen les hores, els moments. Les sensacions, onades eternes al vent).

lunes, 3 de diciembre de 2007

Quelle journée, mon Dieu, quelle journée !...
Mais peut-on nommer cela une journée ? Quand il n'y a plus ni aube ni crépuscule, ni midi au milieu du ciel ?...
Barjavel, Une rose au paradis

miércoles, 28 de noviembre de 2007

Una flor, una vida



Una flor és una vida. Un nen és com una flor. Com sap una flor, quin serà el seu desti quan neixi camuflada entre les altres? Com s’amaga l’esperança que brota desde el fons de la terra, que va creixent dins un cor? Les fulles, les tiges van pujant cap amunt mentre les arrels penetren cada vegada més, més endins. Com se li diu a una flor que no vindran a regar-la, que no plourà més? No caiguis, tu ets forta – li diriem – creix sempre mirant el cel.
Però què passa si hi ha parets i un sostre que la frena?
Tots som una mica flors. Tots volem tocar un trosset de cel tot i saber que caurem al terra. Tots som una mica de cada color, colors que es barregen creant vides de llums i ombres, pètals i espines.
Una flor és com la vida, un nen és com una flor.

martes, 20 de noviembre de 2007

Deixa't endur

Resseguint un fil, caminant sobre l'aire.
Intentant caçar mirades i olors i colors i paraules
que se'n van amb el vent.
Sempre ens quedarà el mar, perdre'ns en les onades.
Sempre ens quedarà la pluja per mullar-nos al tard.
Treus la pols i t'eixugues la mirada
i ho veus tot d'un blau molt clar, que t'encega i que t'espanta,
i t'intentes amagar però la llum és encara més clara.

T'abraces.
No res.

I el teu cos es deixa caure.


Resseguint un fil
Caminant sobre l'aire.

sábado, 3 de noviembre de 2007

El temps

Els peus sobresortien una mica de llit ja que estava estirada de mala manera, tirada sobre el matalàs tal com havia arribat, i escoltava el soroll de veins que venia de les parets dels costats. Era agradable la sensació de sentir cada vegada menys sorolls i presuposar que aquests se’n havien anat a dormir després d’un llarg dia, era entretingut imaginar que deuria estar passant més enllà de la paret, on hi havia una vida completament diferent. quedava cada vegada menys gent amb mal de cap d’estrés encara desperta.No li faltava de res i no tenia valor per queixar-se de cap cosa, però per un moment va passar-li pel cap una ràpida imatge de la sensació que sentia, la por que tenia. Es va adonar que aquest món la feia sentir insignificant i petita, sentia que un cor ja no valia avui en dia ni la meitat d’un gran edifici construit per un gran arquitecte. Se sentia una més, sols una més dins una gran multitud borrosa. Sentir-te no res, sentir-te (in)útil davant d’un món massa (poc) perfecte per a persones que encara ho són menys. Se’ns avança el món, se’ns avança la vida, se’ns passen els moments.
Es va tapar els peus i va tancar els ulls. Somiar la feia sortir del túnel i la deixava viatjar a un món diferent, no millor (!), he dit diferent. Et diré doncs que descansis, que fagis un llarg viatge fins el despertar de demà.

martes, 30 de octubre de 2007

3.



No tu verdad,

la verdad


y ven conmigo a buscarla

la tuya, guárdatela.



Antonio Machado.

lunes, 22 de octubre de 2007

.

aquell camí sense sortida era cada vegada un espiral més gran que donava voltes sense poder-la dur enlloc. i per més que mirava al seu voltant tot eren sombres, i per més que caminava no podia avançar. si pogués, si tingués un fil a seguir ( etern ) al davant, sense res, sense ningú, si pogués trobar la sortida, si sapigués com seguir més enllà...


no pararia de córrer.

domingo, 14 de octubre de 2007

Diumenge



avui es un dia de

sol i fred

bufandes i vestits al vent

de cançons i pensaments

despertadors,

matiners.

diaris

i avis

i més.



(de tibidabo: de gent, de colors, de cançons, de somriures, de nens, de felicitat, de petits, de grans, una mica de tots).

de diumenge.

[caminant.enrere.avançant.enrere.mirant.més enllà d'aqui.més enllà del món. cap on no hi ha res. cap on res ho és tot. buscant.seguint.buscant.trobant? alguna cosa de tot allò desconegut, infinit, que ens fa seguir amb una llum dins, que ens persegueix i ens fa jugar a trobar-nos, a conèixe'ns, si és que algun dia, ho arribem a fer.]


RADIOS IN HEAVEN - PLAIN WHITE T'S

jueves, 11 de octubre de 2007

des mots.



paraules

conjunt de paraules

de dances, cançons.

que no importa res

que totes són tot

tot

TOT?


i quan ho vull dir

ja no ho sé fer.

que ja no hi són. ja no hi ha res.

tot és dins.

tot és res.

res

RES?


final.principi.desordre.paraules. com trobar-les entre tot el que s'amaga i no es deixa veure, no es deixa dir. comencem un petit viatge cap a noves dimensions, trobem aquelles coses que no sabem explicar.caminem caminem.busquem-les.