jueves, 23 de diciembre de 2010

és fosc


S’anava fent tard, es feia de tarda de fosca d’hivern de melodrama, d’avorriment, es convertia, s’obsessionava, s’adormia, es deixava, s’escapava de l’espiral dels nadals infinits i empatxadament llargs de caramels de mentida i de camells frustrats. I sonava de fons de pianos i rere cortines d’amics invisibles un Lucio Battisti un any més, amb el seu respiravamo piano, mi stai facendo paura. Dove sei stata, cos’ hai fatto mai? Di che colore sono gli occhi tuoi? Se me lo chiedi non rispondo. E d’improvviso quel silenzio fra noi. i un any més. Purtroppo.

 

martes, 14 de diciembre de 2010

a mitja tarda


Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.

sábado, 11 de diciembre de 2010

décollage





décollage
entre los poros de las pieles que son
ya cada vez más invierno y sin embargo
tu invierno es siempre más
lento y tarde

miércoles, 8 de diciembre de 2010

splashing in Shangai

splashing in shangai
taking care
dimarts encara
calor de raigs x
fer les maletes
ambigüitats i caosmentals
la casa por la ventana
fotos retros
dormir a molta altitud
neosguais
bolis bics
i warhols

sábado, 4 de diciembre de 2010

Britney Spears en bicicleta

L.A
amb botes d’aigua
bosses del condis
(señoras que) i
el cabell bufat.             dios!
preguntant-me si tot i les llums
i tot i els escenaris
tot i mantenir el tipus
tot i rodar videoclips en camisón i quedar bé
em pregunto si
als famosos també els plou.
(?)

sábado, 13 de noviembre de 2010

mig plena

Però tu no tens feina? De cap de les maneres et pensaves que hi havia vida més enllà de dissabte? Diumenge queda, pels no científics, a uns cents de quilòmetres anys llum. desperta't, ambulatoris i cafeteres al 150%, un es cansa de viure a ritmes frenètics de nervis innecessaris. Prou talons i més sabatilles, i ell va dir-li que "has de veure l'ampolla mig plena", però hi hauria dos, no dos no, tres, tres grups de persones al món, que serien els que la veuen mig plena, els que la veuen mig buida i els que quan van a comprar el dinar d'allà al grup Soteras no agafen ni got. i si no agafes ni got no pots veure res, ni ple, ni buit ni mig ple ni mig buit. i menys en dissabte a la tarda quan es fa fosc a les sis i semblen les quatre de la matinada i el ritme del dia el marca el peliculón d'antena tres.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

sense mans

deixa't caure. sense mans. 

then you feel like someone stupid
how many roads must a man
elle 

final
immediat
retocs de la llum que no
sabies com
tocar


touch of her 
mind.

jueves, 4 de noviembre de 2010

tan superguai

empassa, a vegades et creus especial i no ho ets tant. et penses que vius la història de la típica noia que li cau la típica carpeta i que el típic noi-guapo recull del terra i aleshores es miren (amb la típica música) als típics-ulls-verds perquè blaus ja estan massa vistos, i ella els té marrons però això serà igual perquè tot és tan típic que anirà típicament bé. i et sents típicament bé tornant cap a la típica casa zona residencial amb el típic jardí verd i la típica valla-blanca i la típica moto del noi que clar, t'ha portat a casa perquè així es feia l'original i et sorprenia i tu, mentre et volava el típic cabell ros al vent de la típica brisa-primavera, et creies única.

sábado, 30 de octubre de 2010

tornen totes les petites coses

yes there is hope. caminarem totes les línies dels mapes, les sucarem amb botons, desfarem els nusos, respirarem endins. passarem la frontera, tornarem enrere, donarem voltes, desfarem cercles, semàfors i paracaigudes i tallats naturals per emportar. ens anirem coneixent per una línia blava, posarem la ràdio i escoltarem el que fa de gos. berenarem tés belleza y vainilla i tu em diras que si no tinc fred i pots tancar la finestra i jo et diré que molt.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

tres

- las ganas de levantarte a las 11, menos cuatro.

lunes, 20 de septiembre de 2010

dos

 - el sentido que le puedas dar a todas las palabras, pues al revés.

jueves, 16 de septiembre de 2010

.

principio 1. darlo a entender todo sin entender nada.

viernes, 3 de septiembre de 2010

sorra fina


n.X adasda. la metàfora de les coses caigudes, de la sorra fina, dels castells de sorra i del mar.

viernes, 18 de junio de 2010

verd


divendres 18 de juny i les ganes de tornar a casa 
nedant.

jueves, 17 de junio de 2010

plou

plou però quatre és la meitat de vuit.

domingo, 13 de junio de 2010

diumenge

diumenge 13 de juny, pànic en blanc i negre. massa ganes de diumenge i poques d'avui.

sábado, 12 de junio de 2010

tard

Dissabte 12 de juny, y se está haciendo tarde pero sin llegar el frío

jueves, 10 de junio de 2010

gana

dijous 10 de juny. ofegar-se en un got de ?

miércoles, 9 de junio de 2010

fotografia

dimecres 9 de juny, 2010: ma tu non hai capito un cazzo!

martes, 8 de junio de 2010

divano

dimarts dia 8 de juny. despertar-se abans que la veïna del davant. divano, con todo mi amor.

lunes, 7 de junio de 2010

diari d'estiu


dilluns dia 7 de juny. despertar-se al segle divuit no és fàcil. (quan saps que has de tornar al vint-i-u).

lunes, 31 de mayo de 2010

sense títol

 
 
 
 
 
 
 
 
 
morangos
eram
tuas pupilas
brancas.

jueves, 20 de mayo de 2010

la una i trenta-quatre

és anar-se fent petit mentre creixes, buscar les coses clares i tenir-ho tot borrós, no tenir son a les nits i voler dormir anys seguits, posar una rentadora i deixar-ho tot a mitges,

lunes, 17 de mayo de 2010

bodies in question

Aquests dies al otro lado del charco: 3rd Photofestival, New York.  Bodies in Question és el títol que porta el conjunt de fotografies de Marc Garanger en el seu reportatge a Algèria. Atravessar la pell amb una mirada i el minimalisme de la complexitat del nostre interior en blanc i negre:

domingo, 16 de mayo de 2010

desiderio V

1. Lucio Battisti - Fiori rosa fiori di pesco
2. Rita Pavone - Il geghege
3. The Mamas and Papas - Make your own kind of music
4. Mika - Good gone girl
5. Seeed - She got me twisted
6. Nada - ma che freddo fa
7. Lorella Cuccarini - La notte vola

miércoles, 5 de mayo de 2010

desiderio IV

si quieres
bailamos

lunes, 3 de mayo de 2010

sábado, 1 de mayo de 2010

desiderio III

los colores se asocian a un determinado  momento X con unas X circumstancias, a la hora X de tal día, y se convierten en obras de arte personales que siempre formarán parte de un recuerdo interior, del todo incomprensible a los ojos de otro, que ya tendrá suficiente con organizar su propio mundo de colores.

viernes, 30 de abril de 2010

building a castle



declaration of dependence.
 I see you building a castle with one hand
while tearing down another with the other.

echar de menos son los pequeños momentos, las acumulaciones de segundos y las cosas sencillas. como querer cantarte una canción y poder hacerlo. o descubrir la primavera en mi cama. a la vez sonreír son los pequeños momentos descubiertos, las acumulaciones de segundos sonreídos y las cosas sencillas que te hacen sentir building your castle.


miércoles, 28 de abril de 2010

primavera

em sembla que he entès alguna cosa

sábado, 24 de abril de 2010

somnis reals

la bella y la bestia són el somni. són el vermell contra el rosa, el groc contra el gris, la llum contra el blau, unes sabates blau-cels i amagades les cares sota les pells. en tots els espais i en tots els temps. entreveure el dins des de fora.

Max Ernst, The Antipope, December 1941–March 1942. Peggy Guggenheim Collection, Venezia
Lady Grey, by Tim Walker, 2010

viernes, 23 de abril de 2010

tots els matins


abajo 
las pestañas
arriba 
las manos
comas verdes
puntos azules
y A-parte



















Gianni Pisani, 
Tutte le matine prime di uscire.

miércoles, 21 de abril de 2010

equilibris

stare fuori di tutto, anche del suo corpo. l'equilibri de l'art povera que ens acosta a l'harmonia de l'art amb el nostre cos. la barreja femenina gairebé musical del nu-i-el-no-nu, tot en un i un en l'altre, sense haver-hi més moments que un "ara" breu que traspassa els límits de tota la història de la història anterior.

Robert Schwarz. (fotografia a Gina Pane)
Venus de los trapos. Pistoletto
Marina Abramovic y Ulay
Galaxies forming along filaments, like droplets 
along the strands of a spider's web, Tomas Saraceno
Untitled 2001. Maurizio Cattelan

jueves, 15 de abril de 2010

in a very unusual way


vivir es una acumulación
de palabras
intentos fallidos
para llenar
el vacío
que dejas
cuando hablas.

miércoles, 14 de abril de 2010

improvvisamente

PicnicNellaBiennale.Venezia.Aprile2010 
Beatamente ristorarsi
Vibrazioni che arrivano
repentinamente scendono
irradiano l’aria intorno
le percezioni delle cose
della gente
quello che normalmente è fermo
stantio
improvvisamente si muove
rotea.
Le sensazioni si amplificano
con leggiadria si dilatano
si sommano ad altre sensazioni
emozioni
ed il tutto perde la consueta dimensione
una piccola ma graziosa isola emerge dalle acque
intorno i movimenti sono lenti
dissonanti
la normale collocazione viene vanificata
c’è da aprire le porte
spalancare le finestre
allungarsi e
beatamente bere
ristorarsi.
Lorenzo Dassi (Antologia del premio letterario.2008)

lunes, 12 de abril de 2010

normal

Venezia.Marzo2010

normale è quando tutto quello strano diventa la cosa più 
normale 
è quando tutto quello lontano diventa la cosa più. 

miércoles, 7 de abril de 2010

entre tanto viento

Cadaqués.pasqua2010

cuando quieras nos dormimos
nos fugamos.

domingo, 4 de abril de 2010

entre tu pelo

Burano mezzogiorno, 2abril2010

Invocación

Si el lenguaje
este modo austero
de convocarte
en medio de fríos rascacielos
y ciudades europeas
fuera
el modo
de hacer el amor entre sonidos
o el modo
de meterme entre tu pelo


Cristina Peri Rossi, "Diáspora" 1976

martes, 30 de marzo de 2010

occhi dell’amore


L’assenza dell’amore ha generato agli uomini molte calamità che si sarebbero potute evitare. Invece che la pioggia d’oro dell’amore è scesa sugli uomini la cappa nera dell’indifferenza. Ed ecco che gli uomini hanno perduto gli occhi dell’amore e non sanno più distinguere alcuna cosa, brancolano in una oscurità di morte.

Alberto Lattuada, Occhio quadrato, 1941.

El fotògraf i després director de cine Alberto Lattuada, comença a fer-nos descobrir les imatges que formen un dia a dia normal, d'una gent normal i de perifèries i extra-radis, normals. de vides  que semblen  inexistents i allunyades, només perquè queden tapades pel nostre nou món de cuines intel·ligents i  termomix.