domingo, 12 de octubre de 2008

immens

immens i dins meu (teu) tot és tan gran tens tantes coses alhora entra el món ca da ve ga da que res pi res i et vas om plint de tot el que no pares de viure sents que no hi caps ja dins teu que te'n vas a viure de va can ces a la lluna i que ja veuré si tor na ré (tor na ras).

3 comentarios:

Lluís dijo...

respiro

Lluís dijo...

t'ho volia deixar al flog però no hi ha lloc. he anat al bloc i m'ha sorprès aquesta entrada. perquè volia dir que repiro.

o sigui que preciso:

jo, lluís, independentment del tal "immens", respiro.

Solveig Möller dijo...

m'agrada com escrius, bonica.