viernes, 12 de diciembre de 2008

tot m' és una mica igual

el sol vermell es pon entre les branques d'un bonsai. les 18 i 18. encara falten unes hores per les nou i mitja i seguiré esperant. que no passi res però és com no parar de sentir i barrejar coses, i sentir viure massa coses juntes, com pesant tot el que em fa aixecar cada dia i "bueno", no està gens malament. Quan fem l'amor follets dançaires...diu Manel, i ara estic pensant que t'agradarà molt que escolti Manel i per fi m'aprengui les cançons, i tinc aqui al costat una postal de lisboa, i uns apunts, i un tub de pega Instant que sempre em penso que és Pritt però no. Perquè Pritt és una marca fantasma. i tantes d'altres coses. com que vull anar-me'n lluny i tornar enrere i veure Graals i sempre sense espantar-me de res, per dir-te que vull que m'expliquis tota la teva vida, tot el que has viscut abans que jo vingués. i després m'adormo. i després despertem. i congelo el moment.

2 comentarios:

marina dijo...

sa vida passa, però no massa, dieun els antònia font...

Ver Tren dijo...

Èwenslia i Hetris se'n surten

:)