jueves, 4 de noviembre de 2010

tan superguai

empassa, a vegades et creus especial i no ho ets tant. et penses que vius la història de la típica noia que li cau la típica carpeta i que el típic noi-guapo recull del terra i aleshores es miren (amb la típica música) als típics-ulls-verds perquè blaus ja estan massa vistos, i ella els té marrons però això serà igual perquè tot és tan típic que anirà típicament bé. i et sents típicament bé tornant cap a la típica casa zona residencial amb el típic jardí verd i la típica valla-blanca i la típica moto del noi que clar, t'ha portat a casa perquè així es feia l'original i et sorprenia i tu, mentre et volava el típic cabell ros al vent de la típica brisa-primavera, et creies única.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

I per què no sentir-se típica?

:)

Platònica. Núria F dijo...

I really like it.
Amunt amb lo típic! :)

Ver Tren dijo...

Vaja, pudé que em compri una moto
:)