Sabries posar-te a la meva pell i sentir-me un moment? respira, tanca i obre els ulls, dorm, descansa, toca, camina, despentina't... sabries dir-me què sents? jo fa temps que ho intento, i a vegades em sembla que ho tinc, però després, i sempre és en un moment que no dura més que uns segons, ho perdo. pots escoltar com batego? com tremolo? En un segon tot es descontrola i jo m'intento agafar fort al terra amb els peus, però sempre faig tard i ja estic massa lluny.
7 comentarios:
Jo ho podria intentar...
Bien que volviste...:)
me encanta tu blog, y el texto que se titula "dime ya" tiene algo que...pff
un besazo enorme!
massa amunt, oi?
guapeta! com estem??
he estat mirant una mica els teus escrits estivencs i són molt xulis :) Et volia escriure al flog però com sempre (com ets popu) és ple de comentaris juju
Jo ahir vaig tornar per avui marxar!. Això és una cosa mai vista. Et juro que mai un estiu m'ha passat tant ràpid. És alucinant. L'estiu és fantàstic. Li fare una Oda.
I res, a veure si ens veiem aviadet i fem un soparet tots plegats!!!
Muaka muaka
Júlia
PD: estava pensant que quan ens trobem a veure hi haurà massa coses per explicar tots plegats. Amb l'Abril hem pensat de donar un dia de cada setmana a algú per explicar el seu estiu jajaja o bé que cadascu escrigui un llibre a l'estil del vaixell de Vapor: "La Natalia se'n va de Vacances!". En fi, deixem-ho aquí perquè ja saps, no es pot parar de dir bestieses!
Massa lluny de què?
Es tan sencillo que todo se descontrole en un sólo segundo...Muy bello poema, lo leí despacio para desgranarlo y entenderlo mejor...Me sonó muy musical...
Publicar un comentario