nada

somos tan poco que transparentamos

desideri

la idea de ploure la va tenir de cop.

és fosc

S’anava fent tard, es feia de tarda de fosca d’hivern de melodrama, d’avorriment, es convertia, s’obsessionava, s’adormia, es deixava, s’escapava de l’espiral dels nadals infinits i empatxadament llargs de caramels de mentida i de camells frustrats. I sonava de fons de pianos i rere cortines d’amics invisibles un Lucio Battisti un any més, amb el seu respiravamo piano, mi stai facendo paura. Dove sei stata, cos’ hai fatto mai? Di che colore sono gli occhi tuoi? Se me lo chiedi non rispondo. E d’improvviso quel silenzio fra noi. i un any més. Purtroppo.

 

a mitja tarda

Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.

la una i trenta-quatre

és anar-se fent petit mentre creixes, buscar les coses clares i tenir-ho tot borrós, no tenir son a les nits i voler dormir anys seguits, posar una rentadora i deixar-ho tot a mitges,

Psicodelia

rojo pasión i love you so much

la vida no cierra.

tanteando el horizonte.

veraniego.

hace y te mima
aceite de girasol.

The best part.

aún tengo arena en la barriga.

Away soon la playa.

nos vamos a encontrar y buscar sota la arena.