Hem estat al final d’un moment que semblava no tenir fronteres, ens hem deixat caure al buit en una paret pintada de blanc, sense cap mil·límetre de negre, sense cap error ni cap desperfecte, ens hem atrevit a mirar endavant quan tot el que vèiem era una ombra, borrosa, al final de tot. I ara ens queda mirar-nos i dir-nos que sí, que ens toca, alguna mena de petita i remota oportunitat darrere de tantes esquenes, una minúscula línia d’horitzó en punta fina que delimiti les nostres circumferències i els nostres extra radis. Creem-nos i visquem-ho, tampoc cal dir-ho a ningú, ningú ho farà per nosaltres.
1 comentario:
m'agrada molt
Publicar un comentario