8.06a.m. tren en destinació aghasdaeansa, que vol dir: Estació de França. Set coma cinc persones es queden fora i no poden entrar. La mitja persona que queda mitja dins i mitja fora somriu satisfeta de la seva valentia i viatja amb el bolso fora del tren i des de fora els cotxes parats s'entretenen veient passar un tren que porta bolso. La dona recordarà sempre aquest dia com: el dia que se'm van trencar les ulleres de sol. L'Anita té sort i ha trobat un seient. I s'hi enganxa fort i mira cap amunt i li puja l'autoestima i pensa que avui té un bon dia, i la gent xoca amb ella quan entra i la trepitja i ella posa una mica més de super glue a la seva butaqueta particular, i quan ha de baixar a Passeig de Gràcia se l'emporta a casa i la fa emmarcar. La Magdalena llegeix la Vanguardia, el Jony i la Estefa recorden que "ens vem conèixer en un dia com aquest, a
mor". La Soraia pareix entre Bellvitge i Sants i el Dr.Grau l'ajuda i s'emboliquen perquè ella era mare soltera d'aquestes de "fue una noche loca" i ell que és un home casat ja li va tot això. I al nen li posa Santos, per tot això d'estar arribant a Sants. La Laia llegeix el 20minutos de la del costat i intenta fer els crucigrames. i coneix a la Marta i també s'emboliquen, perquè són joves, per provar coses noves, però la Marta s'ha liat amb el Dr.Grau abans perquè al ser metgessa i ajudant a la Soraia...i la Estefa li diu al Jony que això no va enlloc i que han de tallar. L'Anita es tatua el nom del seient al braç, i li ha posat Cesc, "com aquell empressari del tren que estava com un..." i tot és xaxi guai. I tonto aquell que agafi el bicing perquè mai hi ha lloc o perquè les bicis no tenen marxes i baixes per Arc de Triomf triomfalment, i vinga tot marina, i vinga cap avall i al mar. I aquí tots tan apretadets què bé que estem. "No caurem, no", fa l'Eli, i la Laia la mira i somriu i es donen el mòbil perquè les dues estudien audiovisuals i tots suen molt i estan "tan cerquita", diu l'Hugo, i li explica a l'Eli que va venir d'Argentina i que els pisos estan "tan caritos acá" que "es una verguensa". I el Joan i la Mariona i el Roger i el Willy que no han pogut pujar al tren perquè la senyora del bolso els empaitava, han quedat per sopar a un Japonès que coneix el Willy, que li va recomenar un dia una tal Soraya que va conèixer "una noche loca" i que no havia tornat a veure més.
mor". La Soraia pareix entre Bellvitge i Sants i el Dr.Grau l'ajuda i s'emboliquen perquè ella era mare soltera d'aquestes de "fue una noche loca" i ell que és un home casat ja li va tot això. I al nen li posa Santos, per tot això d'estar arribant a Sants. La Laia llegeix el 20minutos de la del costat i intenta fer els crucigrames. i coneix a la Marta i també s'emboliquen, perquè són joves, per provar coses noves, però la Marta s'ha liat amb el Dr.Grau abans perquè al ser metgessa i ajudant a la Soraia...i la Estefa li diu al Jony que això no va enlloc i que han de tallar. L'Anita es tatua el nom del seient al braç, i li ha posat Cesc, "com aquell empressari del tren que estava com un..." i tot és xaxi guai. I tonto aquell que agafi el bicing perquè mai hi ha lloc o perquè les bicis no tenen marxes i baixes per Arc de Triomf triomfalment, i vinga tot marina, i vinga cap avall i al mar. I aquí tots tan apretadets què bé que estem. "No caurem, no", fa l'Eli, i la Laia la mira i somriu i es donen el mòbil perquè les dues estudien audiovisuals i tots suen molt i estan "tan cerquita", diu l'Hugo, i li explica a l'Eli que va venir d'Argentina i que els pisos estan "tan caritos acá" que "es una verguensa". I el Joan i la Mariona i el Roger i el Willy que no han pogut pujar al tren perquè la senyora del bolso els empaitava, han quedat per sopar a un Japonès que coneix el Willy, que li va recomenar un dia una tal Soraya que va conèixer "una noche loca" i que no havia tornat a veure més. 
