jueves, 14 de enero de 2010

spaghetti




13 gennaio. incontro una piccola carta verde quadrata che mi guarda cuando giro la calle zorzi e arrivo di fronte al portale verde come la piccola carta che mi continua guardando. "Ciao Natalia, è qui". e sono entrata e arrivata al primo piano de la casa. el segon dia està lligat al primer com els spaghetti amb bacon d'ahir per sopar, la prima volta che mangio spaghetti qui, e tutto mi sembra tanto strano che non capisco ancora cosa fai qui. i mentrestant els espaguetis s'anaven intentant apropar al bacon i el bacon als espaguetis, mentre ens besem entre copes d'arbres gegants, però la salsa fa ones perquè no s'arribin a trobar. la cullera voldria ajudar però es queda tancada al calaix, crida i es mou però ningú l'escolta, i la forquilla, sola i solíssima,,més que la piccola carta verde, que la sent des del mapa de venezia on ara està enganxada, s'introdueix penetrant la salsa i fent-hi uns piquets rodons als quals ella respòn amb un glup glup i nosaltres diem que ja bull però en realitat fa més onades i els espaguetis es remouen creant una fortalesa immensa per aconseguir embolicar i abraçar el bacon. i la piccola carta segueix intentant-se desenganxar del celo, del poster, de la paret i de l'esquerda de la paret, i la forquilla la vol i s'imaginen i es desitgen a dues parets de distància, entre esquerda i paper de paret, entre mantels i tovallons i adaptadors de corrent.

4 comentarios:

Ver Tren dijo...

tan fantàstica i tan, en el fons, aprop...

Abril dijo...

precioso conjunto acuarela-spaguetti-venecia.

diurff dijo...

ja t'enyoro...i et vull sentir parlar italià, ben d'hora...

Platònica. Núria F dijo...

fantàstic!!
quina acuarel·la tan i tan bonica