Surrealisme, o converses de tallat de forma natural i aquàticament fluïda.

És sorprenentment sorprenent com poden passar de ràpid dos minuts, i com poden a vegades, arribar a fer-se eterns. S'incorpora. S'estira. El cobrellit fa ombres i llums blaves que sembla que es moguin. L'ordinador portàtil a sobre la falda. Un esquirol a dos metres que respira descansant després d'un llarg viatge, on ha pensat que viu en una selva estranyament tropical, o que ha estat somiant. La llum mira a un sol punt, des de la tauleta. Ara les ombres del cobrellit s'allunyen, les llums s'apropen i agafen força, es mouen, es remouen, s'enreden. S'ho mira sense atrevir-se a moure ni una ungla del peu. Les arrugues es mouen en cercles cada vegada més grans, s'enregiren, sempre en ordre, i ella comença a baixar, a confondre's amb elles. S'enrecorda que avui, com sempre que li ve el vent a la cara pel carrer, ha pensat que voldria tenir una vida de pel·lícula, i s'ha preguntat si totes les persones del món també volen tenir una vida de pel·lícula quan una mica de vent els despentina els cabells. Només veu contrasts blaus. Més foscos i més clars, es veu amunt i avall, pot arribar a escoltar una paraula escrita, veu uns macarrons i aigües liles dels temples de Kyoto, i tot es mou i s'enreda, i una llum, i neda de forma natural i aquàticament fluida, i treu el cap de sota el llençol i veu la seva cara davant el mirall. i s'espanta. i la pintura dels ulls correguda. i corre. a vestir-se. i diu ara vinc, dos minuts. I només han passat dos minuts.