jueves, 29 de enero de 2009

De les pestanyes.


A dues pestanyes de distància. I a vegades tan lluny, i a vegades tan aprop que se't menja, oi?
-No.
-Ah, doncs a mi em passa. No ho sé.
-Ja. Potser si. Però a mi la distància no se'm menja.
-Ja. I què té a veure?
-No ho sé. Però m'agrada.
-La distància?
-No.Que se't mengi.


3 comentarios:

Ausiàs Fons-Cortada dijo...

Ei, aquest si, magrada.

marina dijo...

i a qui no?

hi ha qui s'hi perd, amb tanta pestanya i parpelleig.



p.s caçat a l'aire, així: hop! has vist? perquè després diguis eeeeh

La niña imantada dijo...

a mi si que se'm menja, i molt